Divendres, 24 de Novembre de 2017
La Pobla de Massaluca
Terra Alta
Terres de l'Ebre
 
 
L'Ajuntament
Alcaldia
Informació
Altres actuacions alcaldia
Grups municipals
Òrgans de govern
Informació al contribuent
 
Informació general
Centres de culte
Educació
Mitjans de comunicació
Organismes oficials
Seguretat i sanitat
Serveis subministrament
Transports públics
Guia de comerç, empreses i serveis
 
Agenda
FESTES MAJORS DE SANT ANTONIN 2016
Fires i festes
Cultura
PREGONS DE FESTES MAJORS DE SANT ANTONI
CINEMA CASAL CULTURAL
FESTA MAJOR DE SANT ANTONI 2014
Festes de setembre
FESTES MAJOR DE SANT ANTONI 2015
 
Entitats
La Trobada
 
Turisme
Allotjaments i restaurants
CÀMPING PORTMASSALUCA
kayaking Terra Alta
 
Publicacions
 

 
  
Conèixer

  Dades Generals
La vila de la Pobla de Massaluca, comarca de la Terra Alta, està situada a la part més meridional del terme. Té una extensió de 43,2 km2  i una altitud de 363 metres. El seu límit septentrional el marca el curs del riu Matarranya, afectat per la cua del pantà. És l’únic poble de la comarca que està en contacte amb el riu Ebre. Limita al nord amb l'Aragó, amb el municipi de Faió i la Ribera d’Ebre amb el municipi de Riba-roja (per Berrús); amb Vilalba dels Arcs, a l’est; amb Batea, al sud; i amb Nonasp, a l’oest. 

Pel que fa a la població, en els darrers anys, seguint un descens gradual de número d’habitants. Així la Pobla, amb 881 habitants  l’any 1860, passa a 1028 l’any 1900, 933 l’any 1930, 737 l’any 1950, arriba fins als 410 actuals (segons el Padró a octubre de 2007), en un procés de despoblament similar al que segueixen les altres viles de la comarca.  

La Pobla està comunicada, per carretera, amb Vilalba dels Arcs i Gandesa, d’una banda; de l’altra, amb Nonasp i Faió i Mequinensa; i finalment, de l’altre, amb Riba-roja (construïda per ENHER). Talment, en el seu terme comparteix amb Faió l’estació del ferrocarril, en la línia de Barcelona a Saragossa. 

La  principal  activitat  econòmica  dels  seus  habitants  es   basa, fonamentalment, en l’agricultura: la vinya, les oliveres i els ametllers. D’una superfície cultivada de  1671 hectàrees, al secà se’n destinen al voltant de 1511, mentre que 160 corresponen a zona de regadiu i en un futur en correspondran 160 ha més. 

Al seu terme tenim les grans partides de Vall Jordans, Barvall, Valletes, Barranc de Barrubés i els Forcalls, Vall de Molins, Vall Bona, Vall Mala, Vallibés i Coscollogues. A més d'altres menors, integrades dins d'aquelles com: Vinyetes, Tancats, Barranc d'en Rius, Espartins (Barvall); Horts, Mas de l'Espall, Cigarrers, Sol de l'Espert, Sorina, Llenguadera, Davall Vila (Valletes); Molló i Angil (Forcalls); Rouret i Costa Seròs (Vall de Molins); Casserellos, Fossa Minyó i Barranc del Moro (Vall Mala); Serra les Fites, Barranc de Sanou, Barranc dels Llauradors, Vuitena, Cinquena, Adena i La Sort (Vall Bona); Taralloles, Gatellades, Soriguer i Vall d'Espina (Vallibés); Portella, Costa l'Auba, Fanecada, Torn i Cova Fumada (Coscollogues); Roure Gros, Serra Magrana i Cases Blanques (Vall Jordans). 

Es conserva l’estructura de diferents basses d’aigua per tot el terme, com són: la del Tancat, el Bassot, la de Coscolloga, la d'en Coll, la de Bovera, la de Casserello, i la d'en Duran.

 

 
Conèixer
Dades Generals
Història
Llocs d'interès
Rutes
Links d'interès
Situació geo distàncies
Mapa situació geogràfica
Meteorologia
 
Visualitzador de mapes
 
Cercador de les administracions públiques
 
Serveis
Àlbums
Contacta
Cerca al web
Llibre de visites