Divendres, 24 de Novembre de 2017
La Pobla de Massaluca
Terra Alta
Terres de l'Ebre
 
 
L'Ajuntament
Alcaldia
Informació
Altres actuacions alcaldia
Grups municipals
Òrgans de govern
Informació al contribuent
 
Informació general
Centres de culte
Educació
Mitjans de comunicació
Organismes oficials
Seguretat i sanitat
Serveis subministrament
Transports públics
Guia de comerç, empreses i serveis
 
Agenda
FESTES MAJORS DE SANT ANTONIN 2016
Fires i festes
Cultura
PREGONS DE FESTES MAJORS DE SANT ANTONI
CINEMA CASAL CULTURAL
FESTA MAJOR DE SANT ANTONI 2014
Festes de setembre
FESTES MAJOR DE SANT ANTONI 2015
 
Entitats
La Trobada
 
Turisme
Allotjaments i restaurants
CÀMPING PORTMASSALUCA
kayaking Terra Alta
 
Publicacions
 

 
  
Conèixer

  Història
A) La vila i el terme
 
No posseïm dades sobre la Pobla amb anterioritat a la conquesta als sarraïns de la zona pels exèrcits del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV i el seu fill, Alfons I (entre els anys 1153 i 1163).
 
En línies generals, sembla que en aquest territori, vers el s. VIII aC, s'establirien pobladors cèltics, coneguts com de "camps d'urnes", o "incineradors", en raó del seu ritual d’incineració dels cadàvers. I ja, cap al s. III aC, segons l’opinió més estesa, s'hi troben els ilercavons (considerats com una branca escindida dels ilergetes, situats als voltants de l'actual Ciutat de Lleida), amb poblats de certa rellevància, com ara l’antiga "Adeba" (no localitzada, però que hom considera que es podia trobar a l’actual Batea), o el localitzat al Coll del Moro, a Gandesa.
 
Vers el 197 aC els romans controlen definitivament la zona. Amb la caiguda de l’imperi romà, l’any 476, s’integra en el nou regne visigot. Però, pràcticament, no tenim vestigis d’aquests períodes. I vers l’any 714 els àrabs, comandats pels cabdills Musa i Tàric, baixant Ebre avall, conquereixen i ocupen tot aquest sector. 
 
El territori de la Pobla s’integra en el waliat de Siurana, administrat pel seu delegat del castell de Miravet i sota la circumscripció dels castells de Batea i Algars.
 
La primeria del s. XII els aragonesos, comandats pel rei Alfons I el Bataller, impulsen l’expansió del seu regne cap al sud, vers Tortosa, cercant una sortida marítima per a Aragó, pel marge dret de l'Ebre. I entre  els  anys 1132 i 1133 ocupen les zones que dominen els castells d'Orta i Batea i Algars, des de Fraga fins a Godall, a la vora de Tortosa, en particular les riberes dels rius Algars i Matarranya fins l’Ebre, inclòs per tant el terme de la Pobla. 
 
Els musulmans recuperen aquests dominis, fins ja la conquesta definitiva de la zona pels exèrcits comandats pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV; en el cas de la Pobla l’ocuparien vers el 1149, conquerida ja Tortosa (1148), amb l’expedició cristiana que surt d’aquella ciutat en direcció a Lleida, i que conquereix tota la franja compresa entre Xerta, Prat de Comte, Bot, Gandesa Batea i Vilalba, fins a Faió.
 
El 24 d’agost de 1153 el comte de Barcelona fa donació a l’Orde del Temple del castell i termes de Miravet, entre els que es troba l’actual de la Pobla de Massaluca. En el document corresponent no apareix, encara, l’expressió de "Vilabona" ni "Massaluca", amb les que identifiquem més endavant la Pobla, i pot ser que el seu terme fos aleshores una dependència del castell de Batea o del d'Algars, com ho era durant l’ocupació aragonesa.
 
Els castells, viles i termes de Miravet que es donen, són en aquell moment els de Benissanet, Gandesa, Corbera, Algars, Batea, Pinell i Rasquera. I el territori de la Pobla s’integra en tot cas en la Batllia templera de Miravet, que el 1182 veu confirmats els seus límits fins el riu Algars.
 
La Carta de població que el mateix Orde del Temple concedeix pel terme de la Vall de Batea el 28 de desembre de  1244, cita per primera vegada el terme de "Maçaluca" amb referència a una de les seves fites divisòries. Aquesta fita sembla que es trobaria al lloc avui conegut com "Punta Fracanes" o "Tossal Gros" (entre els termes de Batea i Vilalba).
 
És la primera referència directa al nostre terme; fins aquell moment no s’hi fa cap esment en cap altre document. No sabem si aleshores estava poblat, però sí que estaria delimitat; i coneixem que en ell existeix una devesa senyorial, una partida reservada especialment pel senyor, per a pasturar els seus ramats, per a caçar, pel cultiu particular, o per altre aprofitament (com pot ser la fusta); però inicialment exclosa de l’ús i gaudi dels vassalls. 
 
B) La Devesa de Massaluca
 
Precisament el 5 de maig de 1294, l’Orde del Temple, en la persona del seu gran mestre a Catalunya i Aragó, de consell i amb l'assentiment d'altres cavallers templers, entre els que destaquen els comanadors de Miravet i d’Ascó i el lloctinent de Gandesa, atorga Carta de població a favor de Guillem Vaquer, Ramon d'Apol i Domènec Franquet (amb els seus familiars), perquè poblin "totam dominicatam nostram seu Divesiam castri Mirabeti, quod vulgariter dicitur Devesia de Massaluca, et alio nomine nuncupatur Vilabona".
 
S’atorga a poblar, doncs, el terme que era la Devesa del castell de Miravet, coneguda també com a "Devesa de Massaluca" o "de Vilabona". Els seus límits són: el terme de Vilalba, el de Nonasp per la Vall de Molins (pel Matarranya), la Devesa de Nonasp (Faió -?-), i altres terres en què treballen veïns de Batea. Un dels beneficiaris, però, no signa el document fins al mes de març de 1296 (quasi 2 anys després de la concessió de la Carta).
 
La Carta segueix la línia dels documents poblacionals similars i fixa quins són els drets i deures d’ambdues parts, fonamentalment en l’àmbit dominical. Així, dins el contingut d’aquesta Carta, distingim resumidament els elements següents: el deure de poblar i treballar les terres (la població ha de ser efectiva en un termini màxim de dos anys, a comptar des del dia immediat següent de Sant Miquel, i s’hi poden establir fins a 18 o 20 pobladors més); l’obligació de satisfer certes prestacions tributàries (una general anual per la cessió del terme -10 cafissos de cereals, meitat de blat i meitat d’ordi, segons mesura de Batea i a pagar per la festa de Sant Miquel de setembre-; i altres per les collites que es facin consistents en les primícies i delmes dels fruits, a satisfer en garba o en grà, segons vulgui el senyor); el deure de realitzar certes prestacions personals (com servir a l’exèrcit senyorial i de cavalcada); es reconeix el domini i la jurisdicció de l’Orde sobre el terme i els seus habitants; el Temple també es reserva certs béns (un solar per construir una casa de l'Orde al lloc), serveis (molins, forns, carnisseries i ferreries), drets (sobre la fusta del terme per a les cases de l'Orde a la Batllia, de poder pasturar el bestiar del castell de Miravet, etc.); es reconeix el dret dels vassalls a disposar dels béns que se’ls cedeixi amb reserva senyorial dels drets de fadiga (10 dies) i lluïsme (2 per 100); i es proclama el deure dels veïns del lloc de ser fidels com a bons vassalls dels cavallers templers.
 
La Carta  de 1294 es refereix en tot cas a l’anomenada "Devesa de Massaluca o Vilabona", pertanyent o reservada al castell de Miravet. Per tant l’antic terme i lloc de "Maçaluca" veiem que també es coneix com Vilabona, i que d’ell se segrega el nou terme de la Devesa. 
 
En una Sentència de la Reial Audiència de Barcelona, de 13 d’abril de 1611, es fa referència a la Devesa del castell de Miravet, que està "juxta terminum de Massaluca", és a dir, just al terme de la Pobla. I en ella es declara provat que els veïns del nostre lloc hi poden fer llenya i talar arbres sense necessitar llicència prèvia de la Senyoria. 
 
En altra documentació de 1646, s’assenyala que la Senyoria posseeix "la Dehesa que dizen de Miravet, (que) esta junto al termino de la Pobla de Masaluca", considerant-lo com un lloc o terme més de la Batllia i declarant que no hi ha cap casa (ni habitant). Però hi ha terres que es cultiven i el senyor en percep: una vuitena part de tot el que es cull; una quartera de cereals, meitat de blat i meitat d’ordi (no són els 10 cafissos de la Carta de 1294, que equivalen a 40 quarteres); el cinquantè del lluïsme, i s’afegeix que allí "hay algunos venados y jabalies, aunque es tierra muy quebrada, (i) nadie puede entrar en ella sin licentia de la Señoria".
 
Pocs anys després, en un acte de presa de possessió senyorial del nou castellà d'Amposta, fra Joan de Bellvis i Cavanillas, l'any 1664, entre els actes que es fan a la Pobla de Massaluca, es fa referència a la Devesa senyorial, situant-la amb més exactitud, entre els termes de Berrús, Faió, el riu Ebre i la pròpia Pobla.
 
En un altre acte igual, tingut el 1765, pel representant de fra Miquel Doz Naval, els límits d'aquell terme o partida se situen entre el riu Matarranya (per Faió) i l'Ebre, i els termes de Berrús i la Pobla.
 
C) Vilabona i la Pobla de Massaluca
 
El 1244 ja existeix definit el terme de Massaluca que el 1294 també s’anomena de Vilabona, i sembla que indistintament.
 
Vilabona entenem que, com seria en llatí tardà vulgar, constituiria un llogaret amb un aplec de cases, amb un terme del que com hem vist se segrega el 1294 el de la Devesa.
 
El 1302 ja es parla de Vilabona de Massaluca; l'any 1319 s’atorguen els Costums de la Batllia de Miravet i es fa referència a Vilabona; talment, en els fogatges i en les relacions  de  viles  tributàries del monedatge que es duen a terme els s. XIV i XV, es continua fent referència a Vilabona, però també a "Pobla de Vilabona", o, simplement, la "Pobla"; i el 1440 i el 1464, apareix com a "Pobla de Maçaluca" i de "Maçaluco", respectivament.
 
L’expressió de "Pobla" al lloc a mitjan s. XIV, primer com a "Pobla de Vilabona" i després, definitivament, com la Pobla de Massaluca des del s. XV (bé que sovint, encara s’afegeix l’expressió de "alias Vilabona").
 
La ubicació de l'antic nucli de Vilabona, que existiria ja el 1294, podria coincidir  amb  l'actual  Pobla, o potser, d'acord amb el seu sufix, "-bona", trobar-se a l'actual Vall Bona del seu terme municipal. 
 
Encara sobre la denominació de "Massaluca", l’any 1244 apareix com "Maçaluca"; en una referència a un document de 1302, es fa al·lusió a "Massaluca"; el 1440, torna a aparèixer "Maçaluca"; l’any 1464, s’hi al·ludeix com a "Pobla de Maçaluco"; en altre document de 1593, es diu "Pobla de Massalucar"; i en altre de 1611 com a  "Massaluca".
 
I pel que fa al seu origen etimològic, hi ha diferents opinions:
 
a) Per a uns, la denominació és d’origen àrab: derivaria de la composició formada per les expressions "manzil" (o casa o parador), i "al-uca" (altura, roca, àliga). Així, l’expressió de "Massaluca" significaria "casa o parador de la roca, de l’altura o de l'àliga".
 
b) Per a altres, derivaria de la combinació, també àrabiga, de "manzal al-qual'a", que significaria "l’hostal del castell".
 
Precisament en terme de la Pobla, al límit amb el de Berrús, hi ha l’anomenada "Punta del Duc" (ocell de presa i dimensionat). Pot ser que la primera interpretació sigui la correcta, i que al terme de Massaluca, per les seves característiques, hi hagués ocells com àligues i altres de presa (com encara hi ha alguna espècie avui dia).
 
Ja a la Pobla de Massaluca, en els diferents Capbreus que coneixem, i concretament en un de 1606, es declara que la Universitat local, en raó del terme, es fa efectius 9 cafissos de cereals (4 i mig de blat i 4 i mig més d’ordi, equivalents a 36 quarteres), segons mesura de Lleida; i els veïns, a part dels censos particulars, satisfan drets variats sobre el ramat i les seves collites (segons el producte). 
 
D) Altres dades històriques
 
En un altre àmbit, a la primeria del s. XIV es produeix l’extinció de l'Orde del Temple, i els seus dominis de les Terres de l’Ebre es traspassen finalment a l’altre Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem; així ho disposa el papa Joan XXII per butlla del 10 d’agost de 1317, el Papa Joan XXII. El castellà d'Amposta, fra Martí Pèrez d'Orós pren possessió el 5 de desembre del 1317 de la Batllia de Miravet.
 
La Batllia s’integra dins el priorat hospitaler de la Castellania d’Amposta,  que  comprèn  tots  els dominis hospitalers de Catalunya i Aragó, fins que el 1319 es divideix en dos de nous, separats segons el curs del riu Ebre: la Castellania d'Amposta i el Gran Priorat de Catalunya, a un i altre marge del riu.
 
En definitiva, l'Orde de l'Hospital ostenta el domini i la jurisdicció sobre  els  antics  dominis  riberencs del Temple, fins l'extinció del règim senyorial, que es produeix d’una manera definitiva vers el 1830.
 
Quan la guerra contra Joan II (1458-1479), el en un document del 25 de març de 1464, el rei agraeix a Gonçal Daliengo els serveis que li havia prestat per dominar els rebels catalans,  i en recompensa li fa donació de tots els béns mobles, drets i accions que aquells tenen a la Pobla de Massaluca.
 
A la primeria del s. XVII, el bandolerisme constitueix a la Batllia de Miravet un greu problema per als seus llocs i veïns. Fins a tal extrem deu arribar la situació, que el 25 de novembre de 1613, les viles de la Pobla de Massaluca, Batea, Gandesa, Corbera i Pinell concerten una concòrdia i creen una espècie de milícia local conjunta. L'objectiu d'aquesta concòrdia és, doncs, auxiliar les forces reials i senyorials en la lluita contra la delinqüència i el bandolerisme imperants, "perturbants y inquietants" de "la pau y quietud publica". Així es desprèn de la declaració que es formula, en el sentit que "lo carrech y obligatio de tenir lo present Principat en deguda pau y quietud y compliment de justicia ", correspon al rei i, en la Batllia, al castellà d'Amposta.
 
La Guerra de Separació de Catalunya o "dels Segadors" (1640-1646), té conseqüències nefastes per a tot el territori. Concretament la Pobla amb 50 cases habitades encara el 1646, quedarà pràcticament despoblada: " per la dansa de la guerra hi ha hagut en lo present Principat ha patit sacos e infortunis, y al present patix alojaments", i en anys immediatament posteriors s’acredita que "falten molts naturals, aixi per haver-se mort, com també per haver-se'n anat de dita vila, deixant y desemparant ses cases y haziendes, per lo que lo numero dels naturals y habitants en dita vila es molt poch, de tal manera que han vingut a molt menos que la mitat; y les heretats del terme de dita vila no's procuren ni cultiven".
 
El s. XVIII comença a Catalunya amb una guerra per la successió de Carles II, entre el pretendent francès, Felip d'Anjou (ja jurat el 1702 com a Felip IV -V de Castella-), i l'arxiduc Carles d'Austria (qui, arribat a Barcelona, és proclamat rei amb el nom de Carles III). Fins al mes de gener de 1706, la nostra comarca està en poder dels austríacs;  però,  a  finals  d’aquell  mes,  els  francesos ocupen Vilalba, Batea, Gandesa, Corbera i, segurament, la Pobla de Massaluca.
 
Finalment, l'11 de setembre de 1714, el mariscal duc de Berwick assalta la Ciutat de Barcelona, i imposa la seva capitulació que, oficialment, té lloc l'endemà. Felip V promulga, el 17 de gener de 1716, el"Decreto de Nueva Planta de la Real Audiencia de Barcelona", pel qual s’estableix una nova Audiència al Principat, i es deroga tot l’ordenament jurídico-públic del país.
 
El nou règim jurídic suposa l’inici del que podem definir com la decadència del règim senyorial a Catalunya, i, en particular, de l'Orde de l'Hospital. Els senyors, barons seculars o eclesiàstics, van perdent les seves facultats i rendes, en un procés llarg, que no culmina fins ben entrat el  s.  XIX, amb el Decret de les Corts de Càdis de 1811, pel qual la jurisdicció senyorial s’incorpora a la Corona, i la desamortització coneguda com "de Mendizabal", que es duu a terme en el bienni liberal del 1836-37.
 
La Batllia de Miravet, una de les Cambres del castellà d’Amposta, en virtut d’un Decret de l'any 1781, titulat de "Desmenbracion de las Rentas de la dignidad del gran castellan", es divideix en diferents i noves Comandes. Entre elles tenim la nova de Gandesa i Pobla de Massaluca integrada per aquestes dues poblacions, i encara té comanador propi el 1809.
 
L'11 de juliol de 1829, l’Orde de l’Hospital hi posseeix, encara, alguns béns, com ho acredita un informe sobre les reparacions necessàries per al "palacio" que posseeix a Gandesa, i en una altra casa "en el arrabal de la Puebla de  Masaluca". 



 
Conèixer
Dades Generals
Història
Llocs d'interès
Rutes
Links d'interès
Situació geo distàncies
Mapa situació geogràfica
Meteorologia
 
Visualitzador de mapes
 
Cercador de les administracions públiques
 
Serveis
Àlbums
Contacta
Cerca al web
Llibre de visites